La Fàbrica de farina

La visita a l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries consisteix en un recorregut per la Farinera, un exemple de fàbrica de farina pel sistema austrohungarès, aparegut a Budapest l’any 1837 i estès ràpidament per Europa, ja que suposava grans avantatges respecte a la mòlta tradicional.

L'exposició permanent incorpora tota una sèrie de suports a la visita —maquetes, audiovisuals, mostres, entre d’altres— que permeten conèixer d'una manera amena i experimental els diversos continguts del museu. 

En aplicació del pla de contingència del museu davant de la pandèmia de la COVID-19, els elements tàctils del museu estan fora de servei.
 

De molí­ fariner a Farinera

La Farinera s’aixeca sobre l’antic molí del Mig, un dels tres molins fariners que hi havia a la vila medieval de Castelló d’Empúries. El seu aspecte actual - notable edifici de tres plantes- i la maquinària que alberga són el resultat del procés d’industrialització, que a finals del s. XIX va suposar la transformació tècnica i constructora de l'antic molí, esdevenint una fàbrica que va renovar una part de la maquinària l’any 1947.

El procés productiu

La industrialització en el món fariner va vindré de la mà del sistema austrohongarès, que suposava grans avantatges respecte als antics molins, i que tingué una gran difusió arreu d’Europa ja que per primera vegada permetia obtenir farina blanca.

Una de les peculiaritats d’aquest complex sistema és la seva verticalitat, gràcies a la qual el blat, la farina i altres productes segueixen un circuit que els conduirà d’una màquina a una altra, en un continu pujar i baixar de pisos per completar les tres fases del procés:

  • la neteja, en què se separen les impureses del blat.
  • el condicionament, que prepara el blat per ser mòlt.
  • i la mòlta pròpiament dita, en què es mol el blat i, a poc a poc, se separa completament la farina del segó.

Aigua i energia

Per fer funcionar la maquinària d’aquest procés, la Farinera utilitzava una Turbina Francis de 1905 que convertia la força de l’aigua en energia mecànica. Aquesta turbina, a més, va proporcionar l’energia del primer enllumenat públic de la nostra vila.

L’aigua s’emmgatzemava a la bassa del rec del molí, un canal d’origen medieval que neix al nucli de Vilanova de la Muga i recorre uns 5 km entre horts, camps, closes en una paisatge canviant i sorprenent que esdevé excepcional quan el rec voreja Castelló d’Empúries i transcorre per l'antic fossar del muralla medieval.

Els camps i els horts que voregen el rec desvien l’aigua per regar a través de les boixes, petites construccions dotades de comportes.

El blat, la farina i el pa

El blat és un dels cereals més importants en l’economia agrícola mundial, i Castelló d’Empúries fou una zona productiva molt important de la nostra àrea, on encara avui dia es fa blat. La diversitat de varietats del cereal permet obtenir diversos tipus de farina que serviran per a fer pa, pastissos, pizzes, galetes, etc.

Activitats relacionades